El passat 21 de febrer, es va inaugurar el Centre Cívic a càrrec del Conseller del Departament de Governació i Administracions Publiques de la Generalitat de Catalunya el Sr. Jordi Ausàs i Coll.

A continuació us transcrivim l'article que va publicar, el passat 21 de febrer, l'Excm. Sr. Pere Muñoz, Senador Republicà de l'Entesa Catalana de Progrés, al seu blog (www.blogdepere.blogspot.com):

"Aquesta tarda vaig a la inaguració del Centre Cívic de Rasquera, inauguració que anirà a càrrec del conseller de Governació i Administracions Públiques Jordi Ausàs. Rasquera és sense cap mena de dubtes un dels pobles que que en els darrers anys ha tingut una transformació urbanistica i d'equipament més important de les nostres contrades. El nou equipament n'és una clara mostra. El dinamisme que ha generat el seu ajuntament i especialment el seu alcalde Bernat Pellisa, actual president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, és una dada a tenir en compte.

Josep Vallverdú i Ton Sirera l'any 1969 ens oferiren un curiós relat de Rasquera, retrat que des de la nostàlgia del temps i pel seu valor val la pena recordar:

" Poble costerut, al bell mig de l'intrincat cabdell del vessant nord de la serra de Cardó, Rasquera té l'Ebre a poca distància, però invisible perquè aqui les giragonses de la carretera ens l'amaguen. Un seguit de vinyes i oliverars ens ha acompanyat des de Móra i Ginestar, quan encara podíem veure la cinta de l'aigua. Ara el massís de Cardó ombrejarà la via fins a Benifallet. Un terreny cada cop mes trencat, amb sentors de pins i de timons, amb marges de pedra... Mentrestant, cavada als estreps septentrionals de la serra, Rasquera vegeta, endinsada en temps de cadència lentíssima. l'Ermita de Sant Domènech domina la població, entre xiprers. De les finestres pengen cordes i trenes de palma. Més de cent cases tenen familiars que es dediquen al cabàs, la cabassola i la cabassoleta... Hi  ha una alternança de rajola i tàpia; i que som a la Catalunya Nova és ben visible en la cubicitat de les cases, l'aire de poble de l'interior, terrós i humil; si no fos pel raval encalcinat de primer terme, hom diria que el poble s'amaga en el paisatge, que s'aterrossa i agrisa com els lloms pelats que inicien, al seu darrera, l'ascensió al Cardó..."  "

  Imatge 1 - Imatge 2 - Imatge 3 - Imatge 4 - Imatge 5